Història de Catalunya

La Senyera és la badera identificativa de Catalunya. Apareix per primer cop documentada en el sepulcre de Ramon Berenguer II, mort el 1082. Apareix també en l’històric escut de Barcelona (format per quatre cel.les, amb dues creus de Sant Jordi i dues senyeres dels comtes de Barcelona). El seu origen incert dóna peu a extenses i acalorades discusions entre partidaris catalans, aragonesos i valencians, on cadascú defensa el seu origen com a propi.

L’escut de Catalunya

L’escut de Catalunya és l’escut dels comtes de Barcelona: d’or, 4 pals de gules. És un dels més antics d’Europa i, fins ara, el més antic de la Península ibèrica. Apareix per primera vegada a un segell del comte Ramon Berenguer IV de l’any 1150. Això vol dir que la matriu del segell havia d’haver estat feta uns anys abans, cap al 1137. Tanmateix, franges verticals vermelles i d’or, com a senyal protoheràldic de la família comtal de Barcelona, van ésser descobertes a la catedral de Girona, pintades als sepulcres del comte Ramon Berenguer II (+ 1082) i de la seva besàvia, Ermessenda de Carcassona, quan van ésser oberts el 1982. Què signifiquen aquests pals és una cosa que no sabrem mai perquè no ens ho van deixar explicar enlloc. Cal dir, però, que els esmalts or i gules són els més prestigiosos en heràldica i potser tinguin una relació amb l’oriflama dels reis francs. [Societat Catalana de Genealogia - L’Escut de Catalunya]
La Llegenda catalana de les quatre barres
En un text del segle XII (Gesta Comitum Barcinonensium), 250 anys després de la mort del comte Guifré el Pelòs, apareix per primer cop la famosa llegenda que tots coneixem sobre l’origen de la Senyera.

El comte Guifré va acudir en ajut de l’emperador i rei franc Carles el Calb per lluitar contra els normands, que amenacen l’imperi. Després de la batalla i amb l’enemic vencut, el comte ferit de mort demana a l’emperador que li doni un emblema heràldic per portar al seu escut, daurat i sense cap dibuix. El rei posà els dits a la ferida oberta de Guifré i, amb els dits tacats de sang, els passa per sobre de l’escut, creant l’emblema de les quatre barres sobre fons daurat.

De la llegenda a l’origen real

La llegenda és una bonica història però… què té de verídic? El problema que ens trobem és que hi han moltes versions sobre aquest tema. Per un costat, alguns diuen que aquesta història és falsa perqué ambdós personatges no van ser contemporanis. En canvi, podem llegir a la discussió sobre aquest tema en la Wikipedia que Carles el Calb va morir al 877 i Guifré va nèixer al 840 per morir al 897… podria er llavors una història real? crec que no… La llegenda té un origen relativament recent, determinat per la tendència dels homes de lletres catalans a enbellir la història nacional. Aquesta llegenda apareix per primer cop en el Llibre dels fets de armes e eclesiastichs de Catalunya (Bernat Boades, 1444), que va fer-se molt popular durant el segle següent.

L’origen de la Senyera ens remunta cap al 878, quan el rei franc Lluís el Tartamut investeix el fill del marqués de Gotia, Guifré, com a comte de Barcelona, Girona i Besalú. Aquest fet dóna inici al Casal de Barcelona, que mitjançant enllaços matrimonials i aliances va agrupant més i més territoris, des de la Provença francesa fins a territoris guanyats als àrabs. L’escut que els comtes de Barcelona està composat per quatre faixes (barres horitzontals) vermelles sobre fons daurat. Després els comtes van ser territoritzats i llavors el seu escut esdevingué propi del Principat de Catalunya.

Una altra teoria diu que les barres o bastons semblen ser un símbol heràldic primitiu que deriva de les armes usades pels comtes de Carcassona, dels que descendia Guifré. Això simbolitzaria el fet que les armes de Carcassona substituiren en el segle IX a les del rei de França (que es va acabar completar al segle X). Aquesta és una època pre-heràldica, així que no hi ha proves que soportin aquesta supocició.

Encara una altra explicació la dóna un article del diari Las Provincias atribuint les barres al Papa. El vermell i el groc eren els colors Pontífecs i els reis del comtat de Barcelona i d’Aragó eren “abanderats del Papa”… Aquesta versió ja ha quedat demostrada ser propagandística per intentar demostrar que el símbol nacional català té un origen exterior…

Catalunya és l’únic país que no té escut

A l’Estatut de Catalunya de 1979 només s’esmenta la bandera a l’article 4:

La bandera de Catalunya és la tradicional de quatre barres vermelles en fons groc

I en el nou estatut el tema dels símbols continua exactament com estava, obviant l’escut i definint incorrectament la bandera. Per Armand de Fluvià i Escorsa, assessor heràldic i genealògic de Catalunya (diari AVUI, Diàleg, pàgina 18, 26/07/2005) aquesta és una mancança greu de l’Estatut:

És curiós el que passa a Catalunya: molt parlar i debatre si som o no una nació, però quan es tracta dels nostres símbols nacionals sembla que no interessin la gent o fins i tot que se’n vulgui prescindir. S’ignora totalment el nostre escut i es defineix incorrectament la nostra bandera, en comptes de fer-ho, en un lloc tan important i solemne com és l’Estatut, de la manera més objectiva, acadèmica, tècnica i científica, com abans he dit. A què juguen els nostres parlamentaris?

La diferenciació de La Senyera

La paraula senyera significa, segons el diccionari:

1. Estendard, guió, etc, especialment que serveix d’ensenya d’una corporació.
2. p ext Bandera.

Per tant, una senyera és simplement un senyal o bandera que distingeix… llavors, és La Senyera la que descriu la bandera de les quatre faixes vermelles sobre fons daurat, amb l’article i la paraula amb la primera lletra en majúscules…

La discussió de l’origen de La Senyera

Mentre m’informava per internet sobre l’origen de la nostra bandera, he topat amb tot de discussions i pàgines d’internet on neguen l’origen real dels comtes de Barcelona. Alguns l’atribueixen directament a la corona d’Aragó i d’altres mantenen que la original és la Valenciana.

Si visitem l’entrada de la Wikipèdia en Castellà sobre La Senyera trobarem una descrició que a qualsevol català li soprendrà. La definició que dónen és

La señera (senyera en catalán) es el nombre de la bandera históricamente ligada a la Corona de Aragón. Con diversas variantes, se trata de una bandera de cuatro franjas rojas sobre fondo dorado o amarillo, usada oficialmente como la bandera autonómica de Aragón, Cataluña, Comunidad Valenciana e Islas Baleares.

Com a mínim tenim una aclaració sobre la diferència d’opinions en la procedència històrica que ells senyalen (encara que la traducció del llatí podria ser discutible):

Su origen es ampliamente discutido, algunas teorías apuntan a un origen catalán como escudo de armas de los Condes de Barcelona mientras que otras vinculan su origen en las armas de linaje de los Reyes de Aragón, conocido en la Edad Media como signum nostri o el señal real de Aragón. Este emblema de palos de gules y oro se usó en sellos, estandartes, escudos y pendones indistintamente, no siendo sino un emblema heráldico hasta que, con el nacimiento del Estado Moderno con los Reyes Católicos, comience a ser símbolo territorial.

No se ha documentado ninguna referencia documental de este emblema anterior a 1150.

Però el que resulta sorprenent quan consultem la entrada Bandera de Cataluña a la Wikipedia:

La Bandera de Cataluña o Señera de Cataluña es la tradicional de los Reyes de Aragón, que era antiguamente usada únicamente por el Rey, como expresiva de su soberanía.

Existe documentación que prueba fehacientemente que la misma fue usada desde los tiempos de Alfonso II, siendo universalmente conocidas como «de Aragón».

En el mateix article, amb un clar to espanyolista es ridiculitza i desacredita la versió catalana. Crec interessant que vegueu l’article sencer, sobretot la secció “Historia de la Bandera”. Tampoc té cap desperdici la baralla de pati d’escola que es du a terme a la pàgina de discussió de la pròpia Wikipedia, on cadascú aporta els historiadors i les proves que els interessen…

Per la part valenciana trobem una pàgina pro-valenciana (cap problema amb això) però altament anti-catalanista (iep? a sant de què?): La Senyera y Su Identidad, en la que presenta tot un conjunt de dades per defensar que la bandera valenciana és la original, entre d’altres coses (com que el català és un dialecte del valencià).

Sembla que per tot això no hi hagi un interès de conèixer l’origen real de La Senyera.

Altres disenys de la nostra bandera

Hi ha una pàgina interessant que repassa la història de les banderes de molts països, entre ells Catalunya. El índex de la pàgina es troba a Historical Flags, i és d’especial menció les pàgines dedicades a els Països Catalans (1,2,3,4,5,6,7,8,9,10,11,12,13,14,15,16,17,18).